dimarts, 18 de setembre de 2012

Girona m'enamora!

Sempre he pensat que els pobles i ciutats on he treballat han acabat sent com la meva segona casa, els seus carrers, els seus edificis, la seva gent, han format part del meu dia a dia i, tot i les circumstàncies viscudes, a vegades no sempre bones,  els mantinc amb molta estimació en el meu cor, dels quals ja mai més me’n podré despendre.

Girona per mi és realment especial, suposo perquè durant els darrers deu anys és on hi he passat més estones a part de casa meva, sempre l’he vist amb ulls de turista, a hores d’ara encara hi descobreixo racons que m’emocionen. Ara, després de quatre anys una mica lluny d’ella, de no trepitjar els seus carrers humits cada dia de bon matí, hi torno amb ganes de redescobrir-la, de recórrer els seus carrers, visitar els seus llocs, conèixer la seva història i properament compartir-ho aquí.

4 comentaris:

  1. Preciosa imatge... la literaria i la visual. Les casas del riu, tenen un encant especial... i un protagonisme com les cases colgantes de Cuenca o la mateixa Venecia. La llum, contribueix a donar-li un aire melancòlic encantador.

    ResponElimina
  2. Una ciutat viva es aquella que per molts anys que hi visquis, cada dia descobreixes nous racons que et sorprenen. M'agrada molt la foto i per descomptat Girona!
    Una abraçada

    ResponElimina