dilluns, 11 de març de 2013

Desglaç




Jo que he escanyat la filla 
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca 
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l'aigua
immòbil el silenci
d'aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.


Desglaç, Maria-Mercè Marçal

2 comentaris:

  1. M'agraden molt aquestes imatges, amb el desenfocat en segon terme que encara li dona més força.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. vindrà del desglaç una primavera de renaixement, com aquesta que despunta en les teves fotos.

    ResponElimina