dimarts, 16 d’abril de 2013

camins



Si m'haguéssis fet néixer gra de blat, 
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.

Si m'haguéssis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat el do de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.

Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por – tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l'home lliure
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.

Màrius Torres

3 comentaris:

  1. Excel·lents versos par a una imatge bucòlica i relaxant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. un poema preciòs!
    i una fotografia preciosa!!! mmmm... que bucolic tot plegat!
    Petonets!

    ResponElimina
  3. El text es molt maco Gemma, i la foto molt agradable. Una abraçada!

    ResponElimina