divendres, 12 d’abril de 2013

dies d'excursions {pantà de Can Francesc}

Tal i com us deia a l’entrada anterior, aquests passats dies de Setmana Santa van estar plens d’excursions, caminades en bona companyia pels boscos dels voltants del nostre poble, Vidreres (La Selva, Girona).

En les properes entrades a aquest bloc vull compartit amb tots vosaltres com hem descobert nous racons en la natura, espais mai vistos, paisatges transformats per la climatologia del moment que es presenten davant nostre de forma esplendorosa, collit espàrrecs, descobert noves plantes, compartit converses i rialles, i hem tornat a casa amb les butxaques ben plenes de noves experiències i amb la certesa que al costat de casa també s’hi poden viure unes vacances màgiques, tot ve marcat per la predisposició que té cadascú a l’hora de viure el moment i gaudir-lo.


Un dels dies en què la natura es va presentar més màgica va ser el dijous. La boira ho inundava tot i vam sortir a la cerca d’un dels petits pantans que tenim al pla de Vidreres, construïts pels mateixos propietaris de masies per regar els camps, el pantà de Can Francesc. Els pantans més coneguts a Vidreres, amb ruta senyalitzada, són els de la Torre d’en Llobet, construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom, però nosaltres vam fer via pel camí que puja al Massís de Cadireres, que també ens porta fins a l’ermita de Santa Susanna de Caulès. No havíem caminat gaire que ja el vam trobar, a mà esquerra del camí, quedant-nos la masia de Can Mallorquí a mà dreta.



pantà de Can Francesc, amb Can Mallorquí al fons

Can Francesc

camí de pujada al Massís de Cadiretes

2 comentaris:

  1. Bon dia Gemma,
    Gràcies per recomanar April l'entrada de la cocinera del Presidente.
    He vingut a comentar l'entrada que vares fer de les flors. Em va agradar molt per la seva senzillesa i simplicitat. Arribo, (no sempre tinc temps) i em trobo uns paisatges propers,camins que porten a un lloc les cases...la boira que dóna un aire nostàlgic
    Poder les paraules de tant utilitzar-les deixen de tenir sentit.
    Tan sols dir-te q. m'agrada la teva fotografia, i el que publiques en els teus espais,
    Que tinguis un bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb Cuina Cinc. La boira li dona un aire nostàlgic i les teves paraules, entranyables, fan que ens vinguin unes ganes terribles de fer passetjos a la vora del bosc i d'aquests prats. El verd, d'aquesta primavera, es ple, hermos, i relaxa la vista. Un gust pels ulls i els sentits!
    Sento enveja d'aquestes pasejades, de disfrutar de les coses senzilles... Moltes felicitats, per construir espais que permen respirar als teus i a tu mateixa... i ens deixen respirar als que et seguim.
    Un petò!

    ResponElimina