dimecres, 24 d’abril de 2013

dies d’excursions {pantans de la Torre d’en Llobet + neighbours}

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca. Quantes i quantes vegades m’he repetit aquesta dita aquests últims dies. De veïns n’hem tingut de moltes menes, han entrat i han sortit de les nostres vides deixant records amb moltes avinences i amb alguna que altra desavinença, sempre fruit de la convivència veïnal. La veritat és que hem viscut temporades memorables amb alguns veïns. Però n’hi ha uns que fa dinou anys que ens aguanten, ja no només pel sol fet de que nosaltres vivim a dalt, sinó perquè durant els últims temps i sempre han sigut com un puntal del nostre dia a dia, d’aquells que sense que te n’adonis hi són, invisibles però sempre presents, no cal cridar auxili, el millor servei d’emergències domèstiques. Gràcies, gràcies pels innumerables cables, impossibles de llistar, però que ens han fet la vida una mica més fàcil i bonica!


I parlant de bona companyia, la segona excursió que vam fer per Setmana Santa amb els veïns va ser als pantans de la Torre d’en Llobet.


Els pantans es troben a 500 metres de la Torre d’en Llobet, masia fortificada el cos original de la qual data dels segles XV-XVI. A ponent hi ha una torre de defensa de quatre plantes, a llevant s’afegí en els segles XVIII-XIX un edifici perpendicular de tres pisos, i al segle XX s’aixecà una torre quadrada oposada a l’altra. Al costat de la casa hi ha un molí modernista, la torre del qual és hexagonal. Aquesta masia va pertànyer a la família Llobet, una de les nissagues més antigues de Vidreres, de la qual es tenen notícies des del segle XII. La família, al llarg dels segles, anà adquirint diverses propietats a Vidreres i a Maçanet de la Selva, i a finals del segle XIX disposava de més de 500 hectàrees de terra i rebia més de 200 censos. Però a principis del segle XX un negoci no rutllà i van perdre totes les propietats.


Els esmentats pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom per regar els camps, i per anar-hi trobareu una ruta molt ben senyalitzada des del mateix poble de Vidreres.






Vidreres, des de la Torre d'en Llobet

5 comentaris:

  1. Que fotos tan bonitas, parece un paseo de cuento

    ResponElimina
  2. Unes imatges excel·lents.
    Quina sort tenir veïns com els teus!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Que maca aquesta darrera foto! em sembla preciosa amb aquest verd i aquest darrer moment de llum.
    M'ha encantat!
    Si, a vegades tenim gent amb la que comptar molt mès alabora del que pensem. Afortunats tots dos.
    Petons

    ResponElimina
  4. Que puc dir que no hagin dit!...
    Em quedo mirant la teva obra
    Felicitats, des de l'arbre caigut amb heure fins la Vidreres, des de la Torre d'en Llobet

    ResponElimina