dimarts, 28 de maig de 2013

tenim les mans de la mateixa mida


Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.

La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.

L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.

Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria-Mercè Marçal

2 comentaris:

  1. Qué boniques aquestes flors enmig de la llum!!!! m'agraden força!

    ResponElimina
  2. Són súper maques, em donen sensació de frescor. Són molt boniques! Una abraçada!

    ResponElimina