dijous, 6 de juny de 2013

a contra-llum, a contra-llei


No sé estimar-te sense el feix
d'ombra que em fa gep a l'esquena
—com la deixalla més obscena
a contrallum del cant que neix.

No sé estimar-te sense el pes,
pes mort que llasta barca i ombra
—com l'ala estèril del pesombre
a contrallei del somni tes.

No sé estimar-te sense mort:
salpa l'amor, foll com un rei
que, enverinat, cerqués remei
en l'alta nit i fora port.

A contra-llum, a contra-llei
no sé estimar-te sense mort.

Maria-Mercè Marçal - Gerard Quintana

3 comentaris:

  1. Els contrallums son molt arriscats, però donen uns resultats fenomenals com en aquest cas.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Una llum espectacular, tant com els colors de les teves fotografies! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. No he volgut comentar-te res al Facebook i crec que ha valgut la pena fer-ho aquí. Les fotos son precioses i plenes de colors i llum,i el text....molt agradable de llegir. M'agrada la combinació.

    Una abraçada.

    ResponElimina