divendres, 21 de juny de 2013

flor fantasma


Ni la seda ni la randa, ni els fils de la lluna boja, ni el miralleig del sol a l’aigua, ni el pètal més delicat de la flor del presseguer, no poden comparar-se a la finor d’aquesta flor que només surt quan toquen les dotze de la nit, l’última nit de l’any. Apareix al mig d’un prat quan l’herba dorm gelada. És una flor de pols i de boira, de color de mel i de color d’ungla. A cada campanada saluda: els quatre punts cardinals, la terra, l’any que fuig i l’any que s’espera a la porta, la flor que era ella mateixa abans de morir per sempre, totes les altres flors que no la coneixen, la formiga que dorm, l’ocell que no es veu, l’aire que la va dur, i una darrera vegada ningú per fer la dotzena de frare. I s’enterra altre cop. Es ben abriga amb fulles podrides i pedretes i abans de colgar-se per tot un any, diu: tururut. Que és la seva manera de renegar.

Flor fantasma
Mercè Rodoreda

3 comentaris:

  1. Un magnífic contrallum malgrat el risc que comportava, per acompanyar aquesta meravellosa flor fantasma de la Rodoreda.
    Una abraçada i bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Poetica i sensible es aquesta entrada... delicada com aquesta flor petita i diminuta que mira cap a la llum... bon cap de semana!

    ResponElimina
  3. Una foto preciosa per il·lustrar un text de la gran Mercè Rodoreda.

    ResponElimina