divendres, 14 de juny de 2013

Sempre ens quedarà París

La primavera m’ha passat volant, i ja toquem Sant Joan amb la punta dels dits. Durant aquests dies de fa un any estàvem apunt de marxar cap a París, amb tres maletes plenes d’il·lusions i molts de nervis a les butxaques. Els viatges sempre són molt especials, on la intensitat de cada moment se’ns queda gravat a la retina com un film, imatges i converses que no s’obliden mai. Això és el que m’agrada més dels viatges, més que qualsevol muntanya, platja o monument. El nostre dia a dia està ple de moments per recordar, inoblidables, però la quotidianitat de les coses moltes vegades se’ls menja, la rutina, les obligacions, les preses els fa imperceptibles, se’ns escapen de les mans com els dies. Però durant els viatges el temps s’atura, omplim les maletes d’il·lusió i un munt d’hores per compartir, escoltar, mirar, gaudir. Aquesta és la màgia de viatjar. Aquests darrers anys hem viscut moltes històries, però de les més boniques, de les que els meus fills em recorden com a més especials, entranyables, són les viscudes en els viatges, no per diferents, sinó perquè són aquells moments on no existeix res més que nosaltres.


Com deia Amélie, són tiempos difíciles para los soñadores, però nosaltres continuem posant il·lusions dins el pot dels desitjos. Hi tornarem!

13 comentaris:

  1. Que bonica entrada!!!!! ha estat preciosa!!!! realment inspirada i tendrá!!! Sou molt afortunats!
    Sobre les fotos poca cosa mes a dir que les ja dites...fantàstiques..precioses...punts de vista d'una ciutat que mai cansa.
    Petons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, si, París és molt inspiradora, almenys per mi. Gràcies, bonica!!!

      Elimina
  2. Excel·lents "mirades" a una ciutat incombustible al pas de la història.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Unes fotos precioses gemma ...............mirant aquestes fotos jo també m'he transportat a Paris ......una ciutat que m'encanta ......... hi he estat tres vegades i ara mateis faria les maletes i m'aniria.
    petons

    ResponElimina
  4. Carai Gemma,quin macroreportatge mes bo! M'agraden molt les de la gent a la Terrassa i aquesta porta oberta que es veu el cambrer del café,es genial.Felicitats per aquest treball,Gemma.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi! A mi també m'agrada aquesta entrada, aquests imatges em donen molt bon rollo!

      Elimina
  5. Precioses fotos!! Vaig visitar París fa bastants anys i no em va agradar gaire, però les teves fotos m'han mostrat una altra cara més detallista, colorida i lluminosa d'aquesta ciutat. Com m'agradaria tornar-hi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va passar el mateix. Hi vaig anar per primera vegada crec el 1995 i llavors no em va entusiasmar, em va quedar un regust agredolç d'aquella ciutat que tothom en deixa meravelles, però aquesta darrera vegada, ara fa un any, em va fascinar, enamorar. París és una ciutat que no te l'acabes, que pot arribar a estressar una mica si vols veure masses coses i una mica difícil de pair, les coses estan molt lluny les unes de les altres. També penso que cal a dir que la situació de llavors amb la de l'any passar era diferent. El 1995 vam anar a portar una neboda a Disney i vam fer una visita de dos dies a la ciutat, en canvi l'any passat vaig estar amb els meus fills 5 dies a la ciutat, res més, res de parcs, 5 dies de passejades i deixar-se portar, sense preses. Va quedar molt per veure, així que cal tornar-hi, jeje!

      Elimina
  6. Como me gusta París...como disfruto de cada momento ahí, de cada memoria, sensación...de cada imagen que hoy me regalas llenitas de sensaciones, de vida, de buena vibra, Gracias Gemma...por estas bellezas.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. M'agrada tant Paris........ merci per transportar-m'hi uns minuts amb les teves fotos..... PAris sempre aconsegueix fer-nos somiar!

    ResponElimina
  8. cada vegada m'agraden més les teves cròniques i de les fotos, què t'haig de dir, precioses!!!

    ResponElimina