divendres, 26 de juliol de 2013

Amor clandestí

Inevitable el meu destí, que em farà presonera d’aquest amor foll, espines que us claveu una a una per tota la geografia del meu cos, temorós de les vostres ferides, sumís al desig. Ni experiència ni armadura em protegiran dels designis d’aquest destí, embolicada teranyina del passat que fan més difícils les passes cap al futur.

5 comentaris:

  1. Quina maravella,Gemma.....Preciosa!!! Tu si que en saps. Una abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  2. Me llegas al alma, con tanta belleza!!! Sin palabras...y mira que no es sencillo dejarme así ;)

    ResponElimina
  3. Quina delicadesa! Una foto preciosa

    ResponElimina
  4. Aquesta fotografía es una de les millors que has fet derrerament...quina bellessa de flors, que semblen vingudes d'un mòn espiritual, on la llum està despertant al dia i encara no les veu cap persona mès que la teva màquina cassadora.
    Semblen petites cél.lules de vida, que s'obriran en un segon. Agafades abans de la màgia, com despertant a la vida. Divina!

    ResponElimina