dijous, 4 de juliol de 2013

Estiu + {viatges d’anada i viatges de tornada}

Aquests darrers dies llegeixo pels blogs moltes històries de començaments i finals,  d’aventures europees, o encara més llunyanes,  que de cop i volta sorgeixen a la vida de les persones i en canvien la seva perspectiva. Me n’adono que la recança al partir tan hi és al viatge d’anada com de tornada, doncs acabem arrelant al lloc on ens toca viure i maó a maó hi anem construint la nostra pròpia llar, on tot allò tan feixuc del principi ja no ho és tan, l’idioma i les costums acaben sent també les pròpies, ens acabem acostumant al clima malgrat l’enyorança de la calidesa del sol, i al cap i a la fi també acabem fent d’aquell país al principi tan extravagant el nostre lloc al món.

Jo continuo al meu lloc de sempre, però cada estiu també faig el meu viatge d’anada i tornada, per mi l’estiu sempre ha resultat un punt d’inflexió, més que el cap d’any, on tot acaba per tornar a començar, amb els mateixos vestits però amb la pell renovada, on el temps s’atura per gaudir més del present i agafar amb més empenta el futur.  Desitjo que vosaltres també ho gaudiu i passeu un molt bon estiu!

4 comentaris:

  1. Es verdad Gema, muy buena reflexión. Cuando la gente decide empezar porque le apetece, es genial, lo malo es cuando es una obligación.
    Como desconecto tan pocos días, nunca en el verano, siempre después, porque tenemos mucho trabajo en estas fechas, tampoco me da tiempo a mucha cosa, pero a mi me encanta la reincorporación de después, y es cuando más planes hago, por eso siempre pienso que para mi el comienzo del año es en septiembre.
    Estas espigas, el otro día, me dijo mi madre que son trigo salvaje. me encanta su color de oro cuando lo refleja el sol.
    Un besito muy fuerte.

    ResponElimina
  2. Uns contrallums que cada dia domines més, t'as convertit en una professional!.
    Que tinguis un bon estoi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. no m'ho diguis, ho dius perquè acabo de tornar de les meves mini vacances, oi?

    ResponElimina
  4. Hola maca! M'ha agradat molt la teva reflexió i les fotos que l'acompanyen són precioses. És veritat que quan un viu fora o viatga per un temps llarg s'ha d'adaptar...jo he sigut molt feliç a Moscou, però mai l'he sentit la meva llar (no parlo la llengua, en general no m'agrada la manera de pensar de la gent, sovint sento que és un lloc hostil). Tot i això, cada cop que m'en vaig, la trobo a faltar...
    Una abraçada!

    ResponElimina