dimecres, 10 de juliol de 2013

Quan em senti defallir + {records de París}

A vegades les persones necessitem empentes, no per ajudar-nos a acabar de caure, evident, sinó tot el contrari, per animar i fer-nos creure que tot allò que fem, malgrat la seva senzillesa, val la pena. Fa dies que li dono voltes a aquest escrit, doncs com sempre em diuen no acabo de valorar massa tot allò que faig i fer públic un missatge que parla de tot el contrari em costa, però el missatge d’en Xavier em va arribar al cor, bé,  potser no tant ;), em va agradar molt i el guardo per rellegir-lo aquells dies que em sento defallir, que em manquen forces per tirar endavant amb tot. Tot ve del meu escrit al blog de cuina sobre el premi del concurs de Maison Courgette, un missatge de resposta directe al meu mail que diu així:

'Enhorabona ! no saps pas com me’n alegro dels teus èxits. Humils, senzills, discrets, però èxits a la fi, premi a la constància, a la perseverança, a la senzillesa, a la humilitat i a la grandesa de la feina que fas. Per tu, per a la teva satisfacció personal i per els demés, els teus fills primer, que vegin que tenen una gran mare, que si fa falta, si les coses van a pitjor, té els sants collons de sortir endavant ella sola davant el mon, si cal. Això és una dona !!!
Escrit a raig, Xavier.'

Moltes gràcies, crec que no cal dir res més. :) Aquestes imatges avui van per tu.




Quan em senti defallir, em perdré pels teus carrers. Quan em senti defallir, buscaré la teva brisa. Quan em senti defallir, em llegiré les teves paraules.

6 comentaris:

  1. Paris es una ciutat que m'encanta i que fa molt de temps que no hem visitat. Esperem fer-ho el mes d'agost i retrobar-nos amb aquells paisatges urbans inconfusiblement únics!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Bravo pel Xavier!
    Bravo per París!
    Bravo per la dòna!
    Tots tres grans!

    ResponElimina
  3. Ningún rincón de París defrauda.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Em sumo a l'Abril, bravo, bravo, bravo!! Bon cap de setmana ;-)

    ResponElimina
  5. Imatges precioses,la carta del xavier.....Emotiva!
    Una forta abraçada,Amiga.

    ResponElimina
  6. Ets transparent i per això ja intuïm a la Gemma com a persona. No ens cal coneixer-la personalment.
    Crec que rebre un comentari així és EXIT. Sí éxit amb majúscules.
    Enhorabona.
    (No calen ni batedores ni mostres de productes, aquest comentari és el millor regal)

    ResponElimina