dimecres, 20 de novembre de 2013

Ho tornaria a fer


Necessito escriure i no em surten les paraules, amb un nus a la gola esperant a ser pronunciades. És potser per por d’elles, de sentiments que em remouen la vida darrera la fràgil cuirassa, d’anhels reprimits per por a equivocar-se. Les meves passes m’acompanyen, insegures en cada paraula, perquè la vida t’ensenya però mai lo suficient com per perdre aquesta inseguretat disfressada.

3 comentaris:

  1. Qué bonic obrir-se d'aquesta manera, deixar que les pors flueixin i es converteixin en valentía.
    La foto, ja ho saps, m'encanta...però no estàs petita... se't veu segura, disposant del teu temps.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la perspectiva de la imatge, la composició i l'enquadrament que has aconseguit.
    Una abraçada Gemma

    ResponElimina
  3. Ei,saps tocar la fibra amb la canço de Glaucs,punyetera!!! La foto es molt guapa i m'encanta.
    Una abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina