dilluns, 4 de novembre de 2013

tatuatges

Quan digues que m’estimes digues-ho en silenci, petons clandestins en motels de carretera, carícies mudes sota llençols estranys, sense preguntes, sense respostes, sense ferides. Però a l’alba algú recollirà les restes d’aquest amor covard, restes del nostre naufragi, del propi destí que ens persegueix, tatuatges d’amors que haurien pogut ser i no vam deixar ser.

6 comentaris:

  1. i que tindrà lo clandestí que atrau i ens fa somiar!!!!

    ResponElimina
  2. Un molt bon contralum que convida a la meditació.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Gemma perdoname, te tengo muy abandonada ¡con las cosas tan bonitas que haces!!!! Llevo un mes de mucho trabajo y me cuesta llegar a todo. Gracias por estar ahí ♥

    ResponElimina
  4. Molt sexi diria jo!!!
    Una forta abraçada,Gemma.

    ResponElimina
  5. Gemma,
    Escric aquí per felicitar-te de la nova entrada de Fogons.
    Tan sols he vist les fotos més que excel·lents, una delícia de plat i una parella molt especial.
    Sempre queda feina pel cap de setmana....!!a mi molta
    Em cal una mica de temps tranquil per llegir el post
    Arribo ara, més d'onze hores fora de casa i mil coses per fer!
    També derrotada:))
    una abraçada i de nou felicitats per les fotos etilisme i context.
    A Cuina Cinc pots veure un:beuf boirgonon que varem prendre en l'etapa:
    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/10/viatge-franca-1-bourgogne.html
    Abraçada,
    Vindré aviat!

    ResponElimina
  6. Poesia... Les teves paraules i el teu retrat.
    Inmillorable! I ple de passió. Tu ets passió!

    ResponElimina