dissabte, 14 de desembre de 2013

així començaren les meves vacances...


Apunt de clicar el botó per publicar aquesta entrada, em trobo més comentaris pendents de moderar i després de llegir-los tots, aquests i el ja publicats, me n’adono que n’és de bonic sentir-vos tan a prop, les vostres paraules són una autèntica medicina per l’ànima, emocionen, et donen força per superar pors i reptes i, ara, mirar endavant més segura que mai. Gràcies ♥♥♥!

Apunto de clicar el botón de publicar esta entrada, me encuentro más comentarios pendientes de moderar y después de leerlos todos, estos y los ya publicados, me doy cuenta que bonito es sentiros tan cerca, vuestras palabras son una autentica medicina para el alma, emocionan, y te dan fuerza para superar miedos y retos y, ahora, mirar hacia delante más segura que nunca. Gracias ♥♥♥!


Al meu voltant noto que les coses giren d’una altra manera, o jo faig quelcom perquè hi girin, però no sé què, segurament de manera inconscient.  També mai havia necessitat el mar tant com ara, molts anys em passava quasi tot l’ hivern sense anar-hi, però aquests dies hi vaig sovint, m’omple d’energia, allí les angoixes es dilueixen amb el va i ve de les onades, i la pau que desprèn durant aquests mesos més freds et fa sentir afortunada de tenir-lo a prop. Allí sempre hi trobo la pau i la llibertat que tan em reconforta.

A mí alrededor noto que las cosas giran de otra manera, o yo hago algo para que giren así, pero no sé qué, seguramente de manera inconsciente. Tampoco nunca había necesitado el mar tanto como ahora, muchos años me pasaba casi todo el invierno sin ir, pero estos días voy a menudo, me llena de energía, allí las angustias se diluyen entre el va y viene de las olas, y la paz que desprende durante estos meses más fríos te hace sentir afortunada de tenerlo cerca. Allí siempre encuentro la paz y libertad que tanto me reconforta.

1 comentari:

  1. si els comentaris no fossin moderats potser no tindries tanta feina...

    ResponElimina